divendres, 24 de desembre del 2010

Coloms

Coloms

Diuen que un bon filòsof no serà mai un bon poeta,
 i que un bon poeta no serà mai un bon filòsof.
I a mi, qui m'ha donat aquesta ànima escindida
entre filosofia i poesia.
Condueixo. Ragen llàgrimes, torrent amarg: he vist coloms.
Miro. Veig una parella de coloms sense ales.
Criden. Hem trobat un colom ferit.
Volen. Curar-li les ferides i que torni a volar.
Veig. Dos coloms amb una ala cadascun.
Tinc. Dos coloms que aprenen a volar.
Rebo. Un àngel amb dues ales.
Contesto. No sé si sabré volar.
Ploro pels coloms.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada