dimecres, 6 de gener de 2010

Sospir



Vells i joves mariners, ancorats en el passat. Hores extraviades de dia i de nit. Camarots estrets on l’escalfor es guardava sota el dringar de les cordes que subjecten els pals de la vela major. Tavernes florides de marins farcits d’alcohol a les venes. Somnis de navegants i de cases flotants a la deriva. Mons ancorats, del passat. Mons del present que reviuen en les paraules d’avui. Cuines estretes amb olor a ceba fregida i mapes de navegació. Nusos mariners impossibles de desfer, i del temps passat que no es pot refer.


On és el meu amant perdut entre les paraules de l’ahir? Vibrarà envoltat d’altres braços? Llançarà un sospir?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada